DESCRIPCIÓ D'UN PAISATGE

Aquest paisatge és un lloc que es troba a França, a Toulous. Hi ha moltes coses boniques i he escollit aquesta foto perquè vaig passar uns anys amb els meus avis allà, quan tenia uns 8 anys, i sempre passàvem  per aquest pont. Sempre em recorda als meus avis, per això he escollit aquesta foto. Aly Gueye.

Poble d'hivern.

En aquest paisatge d'hivern es pot apreciar la neu, la terra i les cases grans molts rupestres, a més del petit riu que passa pel mig del poble, envoltat de muntanyes.

Aquestes vistes tan boniques he pogut apreciar-les amb amics de companyia agradable, que feien que aquella tranquil·litat de pau fos millor.

Aquell paisatge donava un aire fresc i tranquil i m'ha impressionat enormement, m'agrada poder-lo admirar.  Darling Bañón.

Hi ha un poble que m'agrada molt i on sempre acostumava a anar-hi de vacances, el seu paisatge es increïble ja que té uns arbres molt alts, també hi ha un riu que ens agradava visitar en família i la gent que viu allà són molt agradables .

És un poble petit, però bonic i quan era petita m'emocionava molt arribar a aquest lloc perquè em divertia molt amb els meus cosins. Sempre anaven a nedar al riu que estava a prop.

Quan recordo aquells moments tan bonics em sento molt feliç. Fernanda Roque.

Jo tinc un vincle emocional amb el meu poblet, un lloc on hi ha riu, molta vegetació i també muntanyes al voltant. De petita acostumava a anar a aquell riu amb la meva família, té unes vistes molt boniques i, a més de la meva família, hi havia d'altres que hi anaven allà a rentar-se la roba i, de vegades, quedava amb les meves amigues i començàvem a jugar mentre que les mares rentaven la roba, també nadaven en aquell riu, hi anàvem a l'altra banda del riu perquè hi havia palmeres de dàtils i ens posàvem a menjar-los. Hi vaig passar moments de la meva infància molts divertits en aquell riu. Imane Salh.

El camp de futbol és un lloc molt bonic. la gent veu gespa i jo veig diversió, la gent veu  a persones corrent darrere d'una pilota i jo veig un estil de vida, és un espai rectangular on et pot canviar un mal dia en un bo, durant una estona. Marc Durà.

A mi em dóna molts bons records els paisatges que es poder trobar als Pirineus de Girona, més concretament a la comarca del Ripollès. Es respira molta tranquil·litat entre tanta muntanya, el riu net, el soroll dels ocells, et pots estirar en mig del bosc o del prat a pensar, dormir una mica o dibuixar, escriure...

El paisatge canvia bastant durant tot l'any, hi ha mesos on hi ha molta neu a les muntanyes, mesos on sembla que hi hagin tirat farina per sobre d'aquestes o d'altres mesos on tot és de color verd. A l'hivern sempre hi ha molta neu en les muntanyes que no se'n va fins a finals de febrer o, a vegades, fins a finals de maig, ja que fa molt de fred, però en canvi, a l'estiu, s'hi està la mar de bé. És un lloc on viu poca gent, i per això és molt tranquil també.
A mi m'agrada molt anar sempre que puc, ja que també és on viu la meva mare, em dona molta enyorança quan penso en aquests pobles, sobretot en Campdevànol, perquè miri on miri veig muntanyes, natura i és una cosa que a mi personalment m'agrada molt i, sens dubte, aniria a viure allà. Rebeca Ferrando.