4. MICROCONTES

                Discoteca ... 

“ELS TRES PORQUETS”

Hi-havia una vegada tres porquets que vivien al mig del bosc amb la seva mare.

Als porquets els hi agradava sortir de festa amb els amics, però la seva mare no els deixava fer-ho. Estaven tan farts de no poder fer el que volien que van decidir anar-se’n de casa a viure sols per fer el que els hi vingués de gust.

La mare es va posar tan contenta perquè estava farta de rentar la seva roba, de cuinar per ells i no tenir un dia tranquil per a ella mateixa. Però clar, això no els ho va dir, simplement els va dir que bé que es cuidessin, perquè pel bosc passejava el llop.

Els porquets estaven tan feliços que es van fer cadascú una caseta per poder portar les seves amigues. Però no va ser com ells ho imaginaven, no coneixien tanta gent com es creien.

Llavors, un del porquets va tenir una idea per poder conèixer a molta gent i ser populars. Van decidir muntar una discoteca per tots els animals del bosc, i van dir que el dia de la inauguració no cobrarien entrades per poder tenir mes gent.

Aquell dia va ser tot un èxit: van anar tots els animals del bosc i s`ho van passar molt bé. Tota la gent parlava de la seva festa i tothom volia anar-hi.

Però, no comptaven amb el llop, van oblidar allò que els havia dit la seva mare. La noticia també va arribar a les orelles del llop, i ell els hi va dir: -Home... un lloc on hi ha molt de menjar mmm.. he de anar a aquest lloc.

Va decidir anar de dia aprofitant que els porquets no l´esperaven, va arribar i es va menjar els tres porquets un per un.

Després va tenir una idea per poder menjar sempre, va decidir portar ell personalment  la discoteca que els porquets havien muntat i aprofitar que venien molts animals i cada cap de setmana ell l’obria i aprofitava per menjar-se un animaló de la disco i així ningú no sospitava.

I catacric, catacrac, aquest conte s’ha acabat!!!

MORALITAT: No hem de ser ambiciosos i voler tenir tot el que ens pensem que es bo per a nosaltres, perquè mai sabem el que ens pot passar.

L’ANEGUET LLEIG (influencer version

Hi havia una vegada una ànega anomenada Patosina. Ella era Youtuber i influèncer en el món dels ànecs i tenia més d'un milió d’ànec-seguidors (o ànec-followers). Com tots els anys, en els mesos d'estiu, es dedicava a covar. La resta d’ànegues esperaven amb ànsia el moment de veure el vídeo dels naixements, ja que els aneguets d'aquesta distingida ànega sempre eren els més bonics de tot el poble. Els aneguets van començar a trencar la closca i l’ànega Patosina va començar a gravar-ho en directe. Tots els seus ànec-seguidors estaven impressionats de les plomes tan boniques que tenien tots els ànecs, els seus pics, les seves potes, ... però ... de l'última closca que es va obrir, va sortir un aneguet descolorit, tenia el bec tort, les plomes de color gris fosc, la mare ànega no sabia on ficar-se quan el va veure i en aquell moment el vídeo es va començar a omplir de comentaris  lletjos i despectius cap al pobre aneguet, que en un tres i no res li van posar el malnom de l'Aneguet Lleig.

L'aneguet lleig estava trist i rabiós, es va anar enfadat, va agafar el seu cotxe de joguina i se'n va anar a Media Market a comprar-se un iPad va agafar l'Ipad, va sortir i va començar a contestar als comentaris de totes aquelles malvades ànegues.

Els va dir:

-Jo no sóc lleig, tots els aneguets tenen alguna cosa d’especial i el meu punt fort és que sóc noble i bo de cor, vull jugar, estudiar i tenir molts amics, i totes aquelles ànegues que han vist el vídeo i han posat comentaris lletjos sobre mi els aconsello que visquin la seva vida i gaudeixin dels seus fills i la seva família en lloc de passar-se el dia enganxades a un mòbil o a un ordinador, connectades a xarxes socials, criticant la vida dels altres perquè la seva està buida.

Quan va llegir això la Patosina, es va adonar de la realitat que estava dient el seu fill ... llavors es va acomiadar dels seus ànec-seguidors esperant que haguessin après una lliçó i va tancar el seu compte de Youtube i totes les seves xarxes socials. Des de llavors, es va emprar en la criança de tots els seus aneguets, jugar amb ells, fer els deures, portar-los a l'estany a nedar .... i conforme va anar passant el temps l'aneguet lleig va demostrar que no només era bonic per dins sinó també per fora: als 3 anys es va convertir en un preciós cigne.

I conte contat, aquest conte s’ha acabat.